18:39 | 
Publicat per
white_devil
Aquesta exposició, organitzada per el MACBA en coproducció amb el Museum für Gegenwartskunst de Basilea i el Hamburger Kunsthalle de Hamburgo, estarà exposada des del 29 de febrer fins al 18 de maig de 2010. Reuneix un total de 250 obres, entre les que s’inclouen llibres, vídeos, caixes de llum, escultures, fotografies, pintures, instal•lacions, maquinaria o dispositius, peces musicals i material imprès, realitzats entre 1978 i 2008, i procedents de col•leccions públiques i privades d’Europa i Nordamèrica. Són obres que desafien la autoria i alguns conceptes clau de la historia de l’art contemporani, i que juguen amb la percepció. Molt sovint inclou també referències als genis de la historia artística i intel•lectual des de l’època de la il•lustració fins als nostres dies. Fa ús d’una ironia respectuosa a fi de dessacralitzar la seva influència indiscutible i suggerir una nova manera de veure’ls.
La repetició cíclica, el reflex múltiple i la desviació en espiral són elements recurrents a la seva obra, que provoquen estats de percepció alterada. El llenguatge de Rodney Graham es caracteritza per l’ús d’eines teatrals i lúdiques per elaborar una interpretació de la història de l’art.
El títol de la exposició ve donat per un simple defecte de paginació, en el que les mateixes paraules (through the forest) coincidien dos vegades al passar d’una pàgina a una altra en un llibre que va resultar ser la única obra narrativa del dramaturg George Büchner, un escriptor romàntic. Graham, acostumat a jugar amb la literatura, li va impactar aquest fet, i l’error i la casualitat en una obra d’art es van convertir en la ocasió perfecta per a fer encara més art.
Dels treballs exposats a la mostra cal destacar-ne dos. Un són les 75 Polaroids en les que l’artista dona a veure en tots els sentits la seva fascinació conceptual pel raig de llum a la obscuritat, a on el revelat progressiu descobreix algú o alguna cosa en un determinat lloc. Un altre és la pel•lícula “Vexation Island” (1997), amb la que Graham converteix el sèptim art en una cosa molt pròpia. Es tracta d’una pel•lícula de gran format, rodada al estil de Hollywood i protagonitzada per ell mateix. També segueix amb la temàtica del discurs fotogràfic dels efectes lluminosos a la obscuritat.
La més famosa, tot i així, és “Rheinmetall/Victoria 8” (2003), en la que una màquina antiga d’escriure dels anys 30 es va recobrint de farina fins desaparèixer.
A aquesta exposició se suma, en el Museu Picasso de Barcelona, un projecte especial titulat “Possible Abstractions”, que Rodney Graham va realitzar específicament per a Barcelona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada