The Crystal Devil

I aquest va ser el resultat de tants dies preparant el projecte. Cal dir que la flama que em surt de la mà no és cap truc pirotècnic, és el de la meva llar de foc. I si es llegeix el conte, es comprén que en realitat no és només foc, dono a entendre que és lànima que m'escapa, doncs represento un "àngel caigut". Les textures i demès, que no es noten gaire, son totes tretes de la Roca Umbert i casa meva. Dono les gràcies pels efectes de boira del fons del bosc que jo no sabia fer. Em va ajudar una persona per molts coneguda com "El Françès".

Vaig començar llegint-me els contes més populars de Poe un darrere l'altre per trobar una temàtica que s'adeqüés al meu estil, que m'aportés idees. Després de tres dies de llegir contes, vaig trobar "el poder de les paraules", un relat en forma de guió que narra a través de dos personatges (Oinos i Agathos, dos àngels) una discusió sobre la creació, l'origen de la vida i l'ànima. Em va semblar força interessant, tot i que vaig trobar algunes contradiccions. Aquest conte em va aportar moltes idees. Vaig agafar la de l'"àngel caigut" per ser la mes adient. Em va vindre de seguida la imatge al cap, tot i que al final va quedar un tant diferent. Aquesta era la meva primera idea:

A partir d'aquí, vaig haver de fer fotos a l'entorn que havia de ser el fons, el bosc del costat de casa.


Després vaig començar a buscar idees per internet, a través dels videojocs (la meva gran passió), comentant-li a amics i agafant idees del carrer. Per internet vaig trobar dos exemples que em van agradar molt. El primer és el que més em va cridar l'atenció:


Totes dues són de la wikipèdia, sent la segona una il·lustració. No vaig trobar el nom dels autors. Seguidament, i d'on he pogut treure més idees, va ser el món dels videojocs. Primerament vaig pensar en fer un disseny semblant al de Raziel, de la saga Legacy of Kain, Soul Reaver:

I després de llegir el conte per terçer cop em va vindre al cap una imatge d'un joc que vaig jugar recentment, de títol The Last Remnant (la última reliquia):

I tenint una idea clara del meu projecte, em vaig posar mans a la obra. Com a vestuari, vaig escollir el meu preferit, un tratge de pantalons negres, camisa blanca i americana moderna. La veritat és que aquest tipus de roba em perd. Si per mi fos, aniría sempre així. No va ser difícil trobar-ho, ja que jo mateix guardava unes mudes similars. Desprès vaig fer diferents dissenys de tipus d'ales: de rat-penat, d'ocell, de monstre, de dimoni, d'àngel... Quan ja estava cansat, m'em vaig anar a sopar i vaig comentar que m'havia passat la tarda dibuixant ales per a un treball. Finalment, les guanyadores van ser unes ales dibuixades entre el meu germà i germana a l'hora de sopar.

Ara havia de vestirme. La veritat és que portava més detalls dels que deixo veure. Fins i tot vaig necessitar alguna que altra ajuda...


Un cop vestit, faltava fer les proves de llum i postures. Aquestes havien de ser a l'aire lliure, ja que les opcions de intensitat de llum i ombres que m'oferia eren majors que en cualsevol altre espai tancat.


Finalment, l'únic que em quedava era enllestir la fotografía final i retocarla, ficar-li ombres als objectes, punts de llum, i fer el gran collage d'imatges.

Segona pràctica de fotografia nocturna i vestuari.