The Crystal Devil

Ens va guiar per l'exposició una encarregada del museu, la Dévora, que ens va explicar les característiques principals de la mateixa.Va començar contrastant l'exposició actual amb la del dia anterior, resaltant que aquesta estava més treballada i que hi havia una part teórica, a la qual contribuïen varis autors, tenint posicionaments molt diferents.

Una vegada dit aixó, ens va fer un resum históric del tema de la modernología. Ens va explicar que aquest terme técnic estava definit per artistes contemporanis, convertint-lo també un terme históric. En poques paraules ens va traslladar al segle XVIII (Il·lustració) i a la Revolució Francesa, en la qual el poder absolut del rei es va dividir en el poder legislatiu, judicial, etc... Els valors d'aquesta época eren la llibertat, la fraternitat i la igualtat, recurrint sempre a la confiança en la raó, i no en la religió. Així doncs, la modernitat estava formada pels recursos artístics de les avantguardes del segle XX i els ideals del pensament a través de l'art.

L'exposició estava dividida en tres seccions: el Llenguatge Universal (el qual elimina tota referència que no sigui artística, com els logos i els codis), l'Arquitectura (on es tenia en compte la proporció de l'espai, rentabilitzant-lo i economitzant-lo), i les Polítiques del Display.

Ens van posar com a primer exemple a Alan Turing: inventor del codi binari i desxifrador de codis a la 2ª Guerra Mundial. Era homosexual i, com era normal en aquella época, o se l'empresonava o se'l feia un tractament amb injectes d'hormones, anomenat castració química, que, en comptes de normalitzar el seu organisme, va provocar-li un desequilibri hormonal important, produint-li creixement de pits, etc... En aquest procès tan inestable va adquirir un pensament en el qual s'eliminaven les designacions i els adjectius als cossos, arrivant a qüestionar-se com fer un cos sense órgans, semlant a un cyborg. Unde les seves frases més impactants exposada a l'exposició és "The body underneath the skin is an overheated factory" (el cos sota la pell és una fàbrica recalentada).

Passat aquest preludi, vam anar directe al Llenguatge Universal, a on vam poder observar varis logos i pàgines d'atles, els quals intentaven donar a entedre, majoritàriament a la part obrera, a on se situaven utilitzant el graficisme, un mètode simplificat de representació geológica.

Seguidament, ens van parlar de la part Arquitectónica, a on vam veure un vídeo sobre la fabricació d'unes habitacions i com aquestes evolucionaven una vegada que algú les habitava. També vam veure maquetes de cases prefabricades situades a Sud-Àfrica, les quals, posteriorment, es van tornar a desmontar i es van portar als EE.UU. Les cases adquirien valor conforme va passar el temps i es van retornar al seu lloc original. Adornaven les parets fotografíes dels materials de les cases en "desmuntatge" desperdigats per tot arreu, per intentar donar a entendre el valor que aquestes tenien en realitat, i petits retalls d'anuncis sobre la venta d'aquestes cases.
Una altra part d'aquetsa secció la copmposaven fotografíes sobre cases trencades o derruides i d'espais ajardinats dintre d'edificis o empreses privades, simbolitzant aquests una simulació de llibertat dins les mateixes.

L'apartat de Polítiques del Display incloïa un parell de cuadres destacats pel guia i creats per Lowler, els quals s'incloïen dintre d'una part de la paret pintada de blau i rosa. En aquest, la placa de fitxa explicativa s'incloia dintre l'obra, però no donava la informació que s'esperava.
També vam veure unes maquetes construides amb grapes, que representaven exemples d'art auto-destructiu, i maquetes d'acer. Per últim ens van mostrar un mural de paret compost per cuadres i objectes varis, amb frases filosófiques repartides i un gràfic central relacionat amb els EE.UU i la seva centralitat al món de l'art.

I aquest va ser el resultat de tants dies preparant el projecte. Cal dir que la flama que em surt de la mà no és cap truc pirotècnic, és el de la meva llar de foc. I si es llegeix el conte, es comprén que en realitat no és només foc, dono a entendre que és lànima que m'escapa, doncs represento un "àngel caigut". Les textures i demès, que no es noten gaire, son totes tretes de la Roca Umbert i casa meva. Dono les gràcies pels efectes de boira del fons del bosc que jo no sabia fer. Em va ajudar una persona per molts coneguda com "El Françès".

Vaig començar llegint-me els contes més populars de Poe un darrere l'altre per trobar una temàtica que s'adeqüés al meu estil, que m'aportés idees. Després de tres dies de llegir contes, vaig trobar "el poder de les paraules", un relat en forma de guió que narra a través de dos personatges (Oinos i Agathos, dos àngels) una discusió sobre la creació, l'origen de la vida i l'ànima. Em va semblar força interessant, tot i que vaig trobar algunes contradiccions. Aquest conte em va aportar moltes idees. Vaig agafar la de l'"àngel caigut" per ser la mes adient. Em va vindre de seguida la imatge al cap, tot i que al final va quedar un tant diferent. Aquesta era la meva primera idea:

A partir d'aquí, vaig haver de fer fotos a l'entorn que havia de ser el fons, el bosc del costat de casa.


Després vaig començar a buscar idees per internet, a través dels videojocs (la meva gran passió), comentant-li a amics i agafant idees del carrer. Per internet vaig trobar dos exemples que em van agradar molt. El primer és el que més em va cridar l'atenció:


Totes dues són de la wikipèdia, sent la segona una il·lustració. No vaig trobar el nom dels autors. Seguidament, i d'on he pogut treure més idees, va ser el món dels videojocs. Primerament vaig pensar en fer un disseny semblant al de Raziel, de la saga Legacy of Kain, Soul Reaver:

I després de llegir el conte per terçer cop em va vindre al cap una imatge d'un joc que vaig jugar recentment, de títol The Last Remnant (la última reliquia):

I tenint una idea clara del meu projecte, em vaig posar mans a la obra. Com a vestuari, vaig escollir el meu preferit, un tratge de pantalons negres, camisa blanca i americana moderna. La veritat és que aquest tipus de roba em perd. Si per mi fos, aniría sempre així. No va ser difícil trobar-ho, ja que jo mateix guardava unes mudes similars. Desprès vaig fer diferents dissenys de tipus d'ales: de rat-penat, d'ocell, de monstre, de dimoni, d'àngel... Quan ja estava cansat, m'em vaig anar a sopar i vaig comentar que m'havia passat la tarda dibuixant ales per a un treball. Finalment, les guanyadores van ser unes ales dibuixades entre el meu germà i germana a l'hora de sopar.

Ara havia de vestirme. La veritat és que portava més detalls dels que deixo veure. Fins i tot vaig necessitar alguna que altra ajuda...


Un cop vestit, faltava fer les proves de llum i postures. Aquestes havien de ser a l'aire lliure, ja que les opcions de intensitat de llum i ombres que m'oferia eren majors que en cualsevol altre espai tancat.


Finalment, l'únic que em quedava era enllestir la fotografía final i retocarla, ficar-li ombres als objectes, punts de llum, i fer el gran collage d'imatges.

Segona pràctica de fotografia nocturna i vestuari.

Pràctica de fotografía nocturna i vestuari, inspirat en la franquicia Assassin's Creed. Si aquests eren els tratges que es portaven a la època del renaixement, realment penedeixo als que hi vivien. És impossible donar tres passes sense que se't destensin els cinturons. Representa una escena en la que un atractiu assassí aguaita la seva víctima desde la "Torre Grossa" de San Gimignano, a una alçada aproximada de 54 metres.

Fotografia 1:

Finestra captada desde un pla frontal. Em va cridar molt l'atenció el fang que cau entre les plaques de la mateixa. Aquí, el fora de camp no té cap importància, ja que es pretén centrar l'atenció en la finestra. Està compresa en un pla general, casi un pla americà, ja que a la realitat hi ha més tros de finestra per avall que per amunt.













Fotografia 2:

Aquesta imatge està agafada desde un plà contrapicat i compresa en un pla tres quarts. Té molta profunditat de camp i, com en l'anterior, el fora de camp queda obsolet gràcies a la màxima atenció que recau sobre el tub de plàstic. Cal dir que sóc un fanàtic del contrapicat, m'encanta l'efecte que crea.













Fotografía 3:

Aquí es pot veure la punta superior d'una font de carrer desde un pla picat i compresa en un primeríssim pla detall. La profunditat de camp és molt escassa i el fora de camp segueix sense ser important. Crida l'atenció l'efecte óptic produit per la proximitat de l'objecte, que fa que la part enfocada superior ens sembli més gran del que realment és respecte la resta de la font.







Fotografía 4:

En aquesta el fora de camp prén importància, per exemple, per no dir que el cable d'acer penja del no res. Aquest està cordat a una viga horitzontal per sobre de l'encuadrament, sent part de la vertical que es pot entreveure. El plà és frontal i, encara que no es pugui apreciar, té molta profunditat de camp, ja que la paret de maóns del fons està més lluny del que sembla, sent aixó un efecte óptic, cal a dir, incontrolat però inevitable. Està compres en un plà detall, tenint en compte el fil d'acer. Em va cridar l'atenció la forma en la que el cable cambia de tonalitat degut a la ombra i el contrast de la part més brillant respecte el mur.








Fotografía 5:

El fora de camp torna a ser irrellevant, centrant l'atenció en la paret (desde un pla de perfil) i el que visiblement l'envolta. Està comprés en un plà americà, ja que hi ha més part de paret per adalt que per abaix. Com es pot observar, té una profunditat de camp important, estant perfectament enfocats els edificis a més de dotze metres de distància respecte el mur. Personalment, m'agrada molt l'efecte causat per l'herba de la part inferior i superior esquerra i els bidons, també verds, de la part dreta central. És un bon contrast entre les dues zones que separa la paret, tenint en compte la tonalitat blanquinosa crema de la resta de la fotografía.








Fotografía 6:

Tornem a tindre un pla frontal comprés en un pla detall. El fora de camp segueix sent poc important. La profunditat de camp és casi nula, ja que la imnatge està presa desde uns escasos 50 cm. Crida l'atenció la forma triangular de la senyal de doble sentit contraposada al dibuix circular, estic segur, fet inintencionadament i la ombra que el sol de migdia li arrenca al senyal.







Fotografía 7:

Aquí tenim el tronc d'un arbre desde un pla picat, comprés en un pla mitjà. El fora de camp té certa importància, pero podem saber sense explicar res la gran majoría del que envolta el tronc: una explanada de terra idéntica de la que es pot veure i mig tronc més que segueix cap al cel, coronat per fulles verdes. La profunditat de camp és mitja, ja que uns 70 cm ens separen del terra i aquest està perfectament enfocat.






Fotografía 8:

Fragment de mur vist desde un altre pla frontal i comprés en un pla detall. Al voltant de la paraula "excepció" hi ha una inscripció del mateix tipus de lletra que planteja una incógnita filosófica. La profunditat de camp torna a ser nula, ja que la imatge està presa des d'uns 40 cm aproximadament. Crida l'atenció que només s'hagi captat la paraula "excepció" per sí sola, en comptes d'acompanyar-la per la frase sencera. La veritat és que és una paraula que crec plena de sentiment, així que la vaig veure millor apartada que en conjunt.



Fotografía 9:

Aquí es pot observar un fragment de passadís banyat en trossos de llum i ombra presa en una plà entre frontal i tres quarts, comprés en un plà americà. El passadís segueix uns quants metres més endevant. Al darrere hi ha una avinguda i als costats hi han dos parets d'acer. La profunditat de camp torna a ser mitja i sorprén el contrast entre les ombres i els fragment de llum projectats a través de
les finestres de les dues parets.












Fotografía 10:

Una de les meves preferides. Es pot observar un fragment de columna pintada de groc i negre, pel que podem suposar que és provisional. Està presa des d'un pla contrapicat i compresa en un pla detall. La columna continúa uns 10 metres per sobre i uns 40 cm per sota. Es troba en un pati bastant obert, al costat d'una porta de fusta enorme. M'agrada molt l'efecte d'incertesa que crea el fet de poder estar presa a qualsevol punt de la columna i, per lo tant, de no saber ben bé a quina altura ens trobem. És per aixó precissament que m'agraden tant els plans contrapicats.

Un foto presa des del meu jardí més o menys a les 8 de la tarda, crepuscle. Sense estar retocada, crec que l'efecte transmés és interessant. No he utilitzat cap tipus d'enfocament precís ni extrany. De fet, casi podríem dir que va ser per pura casualitat. Pero que coi? De no ser per la senyora casualitat, no sabríem de l'existència de la gravetat!

Aprofito la temàtica de Poe per incluir un dels meus mites preferits. L'Atlàntida (Ατλαντίς νησος, Atlantis nesos, en grec antic), una illa desapareguda mencionada per primer cop als diàlegs de Timeo i Critias.

La llegenda diu que l'Atlántida era una illa de grans dimensions, que casi es podría considerar un continent. Segons algunes hipotesis es situava al Mediterrani, en altres versions a l'Oceà Atlàntic. Va ser destruída por un terratrémol o un tsunami que va inundar totalment les seves terres deixant-la per sempre submergida sota les aigües y oblidada al passat.

Els textos de Plató sitúen l'Atlàntida davant les Columnes d'Hércules (lloc tradicionalment entés com l'Estret de Gibraltar) y la descriuen com una illa més gran que Libia i Àsia juntes. Se senyala la seva geografía com escarpada, a excepció d'una gran planície rodejada de montanyes fins el mar.

Es diu que els seus habitants tenien una tecnología i cultura molt superior a la dels contemporánis de la seva època i van ser decisius als avenços de totes les cultures mundials.

També es diu que les semblançes entre les llengües egipcia i maya i les piràmides d'ambdós llocs es deuen a la ubicació de la llegendària illa, fent aquesta de pont entre les dues cultures.

Tot i aixó, la tectónica de plaques no deixa lloc per un continent de tals dimensions, així que com a molt, hauríem de buscar entre terres conegudes, com alguna illa del Mediterrani. Si no, ja es parlaría de l'especulació general de que és un mite inventat i fictici. Pero Plató la va descriure com a lloc real, no com a mite, igual que Critias i Timeo.

Va ser realment un lloc de somni, centre de cultures i inici de la humanitat o, pel contrari, és una farsa llegitimitzada al llarg del temps?

He triat aquest curtmetratge de 6 minuts en stop-motion per varies raons. Una és que el director, el reconegut Tim Burton, és un dels meus preferits. El fet de que estigui rodada en stop-motion també m'atrau molt, ja que es poden fer un miler d'efectes visuals que, d'altra banda, només es podrien fer utilitzant programes digitals. També m'agrada perque aquí es pot veure la màxima expressió de Burton.

El curt ens porta a través de la vida de Vincent, un nen que somia amb ser com Vicent Price. El narrador ens va portant per les seves fantasíes, sent, ni més ni menys, el propi Vincent Price el que ens diu cada rima.