Modernologíes
11:36 | 
Publicat per
white_devil
Ens va guiar per l'exposició una encarregada del museu, la Dévora, que ens va explicar les característiques principals de la mateixa.Va començar contrastant l'exposició actual amb la del dia anterior, resaltant que aquesta estava més treballada i que hi havia una part teórica, a la qual contribuïen varis autors, tenint posicionaments molt diferents.
Una vegada dit aixó, ens va fer un resum históric del tema de la modernología. Ens va explicar que aquest terme técnic estava definit per artistes contemporanis, convertint-lo també un terme históric. En poques paraules ens va traslladar al segle XVIII (Il·lustració) i a la Revolució Francesa, en la qual el poder absolut del rei es va dividir en el poder legislatiu, judicial, etc... Els valors d'aquesta época eren la llibertat, la fraternitat i la igualtat, recurrint sempre a la confiança en la raó, i no en la religió. Així doncs, la modernitat estava formada pels recursos artístics de les avantguardes del segle XX i els ideals del pensament a través de l'art.
L'exposició estava dividida en tres seccions: el Llenguatge Universal (el qual elimina tota referència que no sigui artística, com els logos i els codis), l'Arquitectura (on es tenia en compte la proporció de l'espai, rentabilitzant-lo i economitzant-lo), i les Polítiques del Display.
Ens van posar com a primer exemple a Alan Turing: inventor del codi binari i desxifrador de codis a la 2ª Guerra Mundial. Era homosexual i, com era normal en aquella época, o se l'empresonava o se'l feia un tractament amb injectes d'hormones, anomenat castració química, que, en comptes de normalitzar el seu organisme, va provocar-li un desequilibri hormonal important, produint-li creixement de pits, etc... En aquest procès tan inestable va adquirir un pensament en el qual s'eliminaven les designacions i els adjectius als cossos, arrivant a qüestionar-se com fer un cos sense órgans, semlant a un cyborg. Unde les seves frases més impactants exposada a l'exposició és "The body underneath the skin is an overheated factory" (el cos sota la pell és una fàbrica recalentada).
Passat aquest preludi, vam anar directe al Llenguatge Universal, a on vam poder observar varis logos i pàgines d'atles, els quals intentaven donar a entedre, majoritàriament a la part obrera, a on se situaven utilitzant el graficisme, un mètode simplificat de representació geológica.
Seguidament, ens van parlar de la part Arquitectónica, a on vam veure un vídeo sobre la fabricació d'unes habitacions i com aquestes evolucionaven una vegada que algú les habitava. També vam veure maquetes de cases prefabricades situades a Sud-Àfrica, les quals, posteriorment, es van tornar a desmontar i es van portar als EE.UU. Les cases adquirien valor conforme va passar el temps i es van retornar al seu lloc original. Adornaven les parets fotografíes dels materials de les cases en "desmuntatge" desperdigats per tot arreu, per intentar donar a entendre el valor que aquestes tenien en realitat, i petits retalls d'anuncis sobre la venta d'aquestes cases.
Una altra part d'aquetsa secció la copmposaven fotografíes sobre cases trencades o derruides i d'espais ajardinats dintre d'edificis o empreses privades, simbolitzant aquests una simulació de llibertat dins les mateixes.
L'apartat de Polítiques del Display incloïa un parell de cuadres destacats pel guia i creats per Lowler, els quals s'incloïen dintre d'una part de la paret pintada de blau i rosa. En aquest, la placa de fitxa explicativa s'incloia dintre l'obra, però no donava la informació que s'esperava.
També vam veure unes maquetes construides amb grapes, que representaven exemples d'art auto-destructiu, i maquetes d'acer. Per últim ens van mostrar un mural de paret compost per cuadres i objectes varis, amb frases filosófiques repartides i un gràfic central relacionat amb els EE.UU i la seva centralitat al món de l'art.
Una vegada dit aixó, ens va fer un resum históric del tema de la modernología. Ens va explicar que aquest terme técnic estava definit per artistes contemporanis, convertint-lo també un terme históric. En poques paraules ens va traslladar al segle XVIII (Il·lustració) i a la Revolució Francesa, en la qual el poder absolut del rei es va dividir en el poder legislatiu, judicial, etc... Els valors d'aquesta época eren la llibertat, la fraternitat i la igualtat, recurrint sempre a la confiança en la raó, i no en la religió. Així doncs, la modernitat estava formada pels recursos artístics de les avantguardes del segle XX i els ideals del pensament a través de l'art.
L'exposició estava dividida en tres seccions: el Llenguatge Universal (el qual elimina tota referència que no sigui artística, com els logos i els codis), l'Arquitectura (on es tenia en compte la proporció de l'espai, rentabilitzant-lo i economitzant-lo), i les Polítiques del Display.
Ens van posar com a primer exemple a Alan Turing: inventor del codi binari i desxifrador de codis a la 2ª Guerra Mundial. Era homosexual i, com era normal en aquella época, o se l'empresonava o se'l feia un tractament amb injectes d'hormones, anomenat castració química, que, en comptes de normalitzar el seu organisme, va provocar-li un desequilibri hormonal important, produint-li creixement de pits, etc... En aquest procès tan inestable va adquirir un pensament en el qual s'eliminaven les designacions i els adjectius als cossos, arrivant a qüestionar-se com fer un cos sense órgans, semlant a un cyborg. Unde les seves frases més impactants exposada a l'exposició és "The body underneath the skin is an overheated factory" (el cos sota la pell és una fàbrica recalentada).
Passat aquest preludi, vam anar directe al Llenguatge Universal, a on vam poder observar varis logos i pàgines d'atles, els quals intentaven donar a entedre, majoritàriament a la part obrera, a on se situaven utilitzant el graficisme, un mètode simplificat de representació geológica.
Seguidament, ens van parlar de la part Arquitectónica, a on vam veure un vídeo sobre la fabricació d'unes habitacions i com aquestes evolucionaven una vegada que algú les habitava. També vam veure maquetes de cases prefabricades situades a Sud-Àfrica, les quals, posteriorment, es van tornar a desmontar i es van portar als EE.UU. Les cases adquirien valor conforme va passar el temps i es van retornar al seu lloc original. Adornaven les parets fotografíes dels materials de les cases en "desmuntatge" desperdigats per tot arreu, per intentar donar a entendre el valor que aquestes tenien en realitat, i petits retalls d'anuncis sobre la venta d'aquestes cases.
Una altra part d'aquetsa secció la copmposaven fotografíes sobre cases trencades o derruides i d'espais ajardinats dintre d'edificis o empreses privades, simbolitzant aquests una simulació de llibertat dins les mateixes.
L'apartat de Polítiques del Display incloïa un parell de cuadres destacats pel guia i creats per Lowler, els quals s'incloïen dintre d'una part de la paret pintada de blau i rosa. En aquest, la placa de fitxa explicativa s'incloia dintre l'obra, però no donava la informació que s'esperava.
També vam veure unes maquetes construides amb grapes, que representaven exemples d'art auto-destructiu, i maquetes d'acer. Per últim ens van mostrar un mural de paret compost per cuadres i objectes varis, amb frases filosófiques repartides i un gràfic central relacionat amb els EE.UU i la seva centralitat al món de l'art.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)