The Crystal Devil

Per a mi, una bona pàgina web és aquella que ofereix a l’usuari un entorn gràfic senzill, alhora que intuïtiu i dinàmic.Hi han molts exemples de bones pàgines web. Jo només en citaré dues: www.bioshock2game.com i www.assassinscreed.com. Ambdues són molt bons exemples, però considero la primera com la millor. A l’entrar ja ofereix un enregistrament de la teva edat i els riscos que hi ha al entrar al contingut de la pàgina. Així, podem estar segurs del que volem i no volem veure, a més de servir de senzilla protecció contra menors d’edat. A continuació una estètica barra de carga ens informa del progrés de la càrrega de la pàgina, que sol ser curt. La pàgina en sí es visualment preciosa i totalment dinàmica, amb un treballat muntatge en 3D i una integració la interfaç de la web, excloent el típic menú, sent alhora intuïtiu. Al entrar, ja podrem accedir al apartat de vídeos, descàrregues i demés a través d’aquesta espècie de caseta de nines retro, encara que, pel qui ho prefereixin, té un menú un tant més normal a la vora dreta superior.

Un cas semblant és la segona pagina, que ofereix directament un interfaç directe i fàcil, després d’un vídeo propagandístic del producte que s’intenta veure, que ens porta sense més preàmbuls a la secció seleccionada, amb ajuts i explicacions de cada lloc.

De la mateixa manera que hi ha bones pàgines web, existeixen també les dolentes, aquelles a les que costa accedir, tarda molt en carregar-se o el disseny és no més que pèssim, el qual dona una sensació de desaprovació cap a l’usuari. Uns exemples de les característiques que no ha de tenir una pàgina web són tindre enllaços que donen errors 404 (la pàgina no existeix), no haver-hi informació sobre com contactar, formulari, correus o telèfons, el contingut de la pàgina que no canvia mai, URLs exageradament llargues, textos amb faltes, etc...

Un exemple seria www.spaceistheplace.ca, www.msy.com.au o www.lingscars.com. Les tres terribles degut a que tenen les característiques abans destacades i moltes més i pitjors.

La pel·lícula comença amb una jove ,Coraline Jones, una noia d’onze anys que arriba a la seva nova casa a Oregón des de Michigan. Els seus pares estan totalment centrats en el seu treball, y troba molt a faltar a les seves amigues, així que pensa que hauria de buscar alguna cosa amb la que distreure’s.

Llavors coneix a Wybie, que vol ser e seu amic, tot i que Coraline creu que és molt pesat i el deixa de banda. Arriba a conèixer la majoria del vecindari, i es dona compte de que pot oferir-li més diversió del que s’havia imaginat. Arribats a aquest punt, troba una misteriosa porta secreta a l’interior de la seva casa.

Quan creua la porta apareix en un horrible passadís. Al final del mateix, hi ha una altra versió de la seva vida, una realitat paral·lela amb alguns canvis interessants. Allà troba una altra versió de la seva mare, molt més amable i dolça. En general, tots la tracten molt millor, fins i tot el gat (amb el do de la parla) es més simpàtic que l’original…

Coraline es sent molt bé en aquella dimensió, fins al punt de pensar que potser hi pertany. Pro aviat s’adona de que les coses no són el que sembla. La visita comença a ser perillosa, i la mare intenta retenir-la allà per sempre.

Llavors, la imaginació de Coraline prendrà el paper decisiu de la història, i li servirà per tornar a casa i salvar la seva família. Ha d’utilitzar tota la seva valentia, determinació i inventiva.

Personalment, no m’agrada massa l’estètica de la pel·lícula, em sembla una mica infantil i massa colorit, massa simple, encara que sé que aquesta és la gràcia de l’estil. Trobo que l’argument és força encertat, i pot atraure a tot tipus de públic, una història fantàstica amb certa semblança amb Alicia en el País de las Maravillas de Disney. Al cap i a la fi, també tracta d’un món paral·lel que al principi sembla meravellós i després o ho és.